Resum de la biografia
La biografia que he escollit ha estat la de Rosa Luxemburg, una dona que es va convertir en una de les militants i intel·lectuals més importants dins el marxisme. Va néixer el 5 de març de 1871 Zamosc, en una zona de Polònia que pertanyia a Rússia. Provenia d’una família acomodada tot i que en algunes ocasions també van tenir problemes econòmics. El seu pare es dedicava als negocis i al comerç, fet que va comportar que Rosa Luxemburg anés viatjant des de petita, com mostra el trasllat a Varsòvia de tota la família el 1873. La seva família era d’origen jueu i els seus pares sempre li van inculcar a ella i als seus germans un ambient intel·lectualment molt favorable. L’any 1884, amb tretze anys, va accedir a l’Escola Superior per a nenes de Varsòvia, on va destacar per ser una de les alumnes més brillants tot i que li van denegar la medalla d’or titllant-la d’indisciplinada i de ser políticament activa. A partir d’aquest moment ja van començar els seus contactes amb el Partit Revolucionari Proletariat i va portar a terme les seves primeres lectures sobre Marx i Engels.El 1889 va haver d’abandonar Polònia de forma clandestina degut als seus contactes amb la Federació de Treballadors Polacs i es va traslladar a Zurich (Suïssa). En aquesta ciutat es va matricular a la facultat de filosofia per estudiar ciències naturals i matemàtiques, dues matèries que l’apassionaven juntament amb la botànica i la zoologia. En aquest moment també va estudiar història i literatura socialista.El 1890 va començar una relació sentimental i política amb Leo Jogiches. Tots dos, juntament amb Adolf Warzawski i Julian Marchlewski van formar la direcció del partit SDKP (Socialdemocràcia del Regne de Polònia), partit enfrontat al PPS (Partit Socialista Polac). El 1892 va començar els seus estudis universitaris de ciències polítiques a la facultat de dret de Zurich i a poc a poc es va convertir en redactora i posteriorment directora de l’”Sprawa Robotznica” (“La causa obrera”).El 1897 es va graduar com a doctora en dret i va presentar la seva tesi doctoral titulada “El desenvolupament industrial a Polònia” a la universitat de Zurich. Aquest va ser el mateix any en què es va casar amb Gustav Lübeck en un matrimoni de conveniència per poder obtenir la nacionalitat alemanya.El 1898, un any més tard, es va traslladar a Berlín on va entrar a formar part de l’SPD, el Partit Socialdemòcrata Alemany. Va ser en aquesta etapa de la seva vida quan va debatre i va mantenir discussions i polèmiques amb les figures que representaven l’autoritat del partit com van ser Plejánov, Bernstein o Kautsky.L’any 1900 es va produir una ampliació del partit i es va crear el SDKPiL (Partit Socialdemòcrata del Regne de Polònia i Lituània). Durant el mateix any, Leo Jogiches, encara la seva parella sentimental, es va traslladar a Berlín a viure amb ella, ja que és la ciutat on estava mantenint contactes amb altres marxistes i on volia fer arribar i desenvolupar les seves idees entre el proletariat.El 1904 va ser condemnada a tres mesos de presó acusada d’ofenses a l’emperador Guillem II i dos anys després va viatjar a Varsòvia per participar en el procés revolucionari, moment en el qual va ser detinguda juntament amb la seva parella. Des d’aleshores es va instal·lar a Finlàndia on va conèixer a Lenin i a altres revolucionaris russos. Va trencar la seva relació sentimental amb Leo Jogiches tot i que van seguir amb la professional i alhora va participar en diversos mítings en contra de la guerra.El 1913 va conèixer Paul Levi, que es va convertir en un dels seus íntims amics i el seu advocat.Entre el 1915 i el 1916 va entrar a la presó dues vegades d’on en va sortir el 1918, moment en el qual va crear la Lliga Espartaquista amb altres companys. El 31 de desembre de 1918 van fundar el KPD (Partit Comunista alemany), una escissió de l’SPD que en aquell moment s’havia convertit en el partit del govern. Finalment, el 1919 va participar a la insurrecció espartaquista de Berlín i d’altres ciutats alemanyes moment en el qual la van detenir mentre s’allotjava a casa d’una família de confiança. De camí cap a la presó de Moabit un dels soldats la va colpejar al cap, li van disparar i van llençar el seu cos al canal Landwehr el 15 de desembre del 1919.Algunes de les seves obres més importants van ser Reforma social o revolución, publicada entre el 1898 i el 1899, Cuestiones organizativas de la socialdemocracia, escrita el 1903, Huelga de masas, partidos y sindicatos escrita el 1906, La cuestión nacional publicada el 1909, La acumulación del capital publicada el 1912, La crisis de la socialdemocracia, escrita el 1915 i La revolución rusa escrita el 1918. A més a més, va escriure diversos articles per a diferents diaris, dels quals va ser-ne directora.
Enfocament de la biografia
La biografia sobre Rosa Luxemburg ha estat enfocada des d’una òptica vital i professional. És a dir, seguint les seves dades personals des del seu naixement i les circumstàncies familiars i culturals que van configurar els seus primers anys de vida, s’ha teixit un relat biogràfic en el qual s’ha anat afegint la seva carrera professional. Des d’aquest punt de vista he pogut observar com progressivament s’ha relatat la importància del personatge mentre s’intercalava alhora la seva vida personal i privada amb els seus inicis en la política i les tasques que va portar a terme dins de diferents partits. A més, a mida que la biografia va repassant la seva carrera professional també ens proporciona informació del context general en què es va desenvolupar la vida de Rosa Luxemburg i les personalitats importants que van marcar un període de la història com va ser el de la segona meitat del segle XIX i principis del XX amb figures de gran rellevància en la política que van treballar conjuntament amb ella.
Relació dels fragments de textos extrets de l’obra d’Isabel Burdiel:
Individu i societat
Respecte a aquest primer element en la relació entre l’individu i la societat que es pot establir en una biografia, opino que pot exemplificar-se en el fragment següent:
“El enfrentamiento con el PPS no pudo ser superado y concluyó con la creación del Partido Socialdemócrata del Reino de Polonia (SDKP), que defendía un solución semifederal con autonomía territorial para Polonia y una constitución liberal para el imperio ruso. Para Rosa y sus compañeros fundadores –Jogiches, Marchlewski y Warszawski- el objetivo de la independencia de Polonia era interpretado como una ilusión creada entre los obreros para desviarlos de la lucha de clases. Sostenían que la clase obrera rusa y polaca debían de luchar en el mismo frente, porque el nacionalismo era el refugio de una clase media que ya no constituía un factor revolucionario en Polonia”.
La raó per la qual m’ha semblat oportú escollir aquest fragment ha estat perquè l’individu, en aquest cas Rosa Luxemburg, és una personalitat important dins la societat de l’època. D’aquesta manera es converteix en la protagonista del relat de manera individual però també convertint en peces fonamentals de l’objectiu de les seves activitats a la resta de la societat o, més concretament, a la classe obrera. En conclusió, doncs, Rosa Luxemburg es converteix en l’individu principal que mou els fils de les idees marxistes perquè arribin a l’arrel de la societat i és així com coneixem les accions que va portar a terme al llarg de la seva vida i podem apreciar el que suposava per ella el món que la rodejava i el que volia fer amb ell.
Significat dels fets històrics i intencions dels individus
Referent a aquesta qüestió un altre dels fragments que podríem destacar seria el següent:
“Vandervelde, el dirigente socialista belga, la recuerda (a Rosa Luxemburg) como “...una joven y desconocida delegada que se subió a una silla en el fondo de la sala para hacerse escuchar mejor. Era pequeña, de aspecto frágil, y abogó por su causa con tal magnetismo y de manera tan convincente que se ganó a la mayoría de los delegados”
“Rosa dedicaba toda su atención en defender la política de los socialdemócratas polacos a los que representaba en diversos foros, criticando la influencia de los que ella llamaba “socialpatriotas” del PPS, así como en ganar en el SPD posiciones que le permitieran acceder a los debates de la II Internacional." También deseaba mejorar los contactos con los partidos ilegales de Polonia y de Rusia (...)"
Respecte a aquests dos primers paràgrafs, la relació que s’estableix amb l’obra d’Isabel Burdiel és que es mostra com Rosa Luxemburg va viure una notable activitat política i va portar a terme diverses tasques com la defensa de la política socialdemòcrata o la millora dels contactes amb partits il·legals de Polònia i Rússia, tal com apareix en aquest fragment. El resultat extret havia de ser aconseguir la revolució del proletariat que, conseqüentment enderroqués l’estat burgès per constituir un nou estat governat pels obrers. En aquest sentit, per tant, són comprensibles totes les activitats que Rosa Luxemburg va desenvolupar al llarg dels seus anys de vida dins la política, perquè estaven encaminades a obtenir uns resultats concrets i a canviar el sistema i el funcionament d’una realitat que, a través de la seva interpretació, estava formada per una societat organitzada en classes on un grup, la burgesia, tenia el poder per moure els fils d’aquesta societat i per tenir subordinada a la classe obrera.
“Los alemanes, en síntesis, le parecieron en un principio rígidos, reservados, faltos de temperamento y entregados a la rutina”
Fent referència a aquest segon fragment pren una importància destacada el concepte de la “impressió” que li provoquen els alemanys. Per tant en relació a l’afirmació d’Isabel Burdiel sobre el fet que no es pot separar la intenció de l’individu amb la seva experiència i interpretació de la realitat, aquí s’observa un exemple concret sobre el seu propi punt de vista que no pot ser comprovat per nosaltres en el temps present. A més a més, és un punt de vista completament personal tal com s’observa amb el concepte de “le parecieron”, i per tant suposa una interpretació concreta de la realitat en un moment determinat, una sensació i una impressió.
La biografia clàssica
Per justificar millor aquest tercer punt destacat a l’obra d’Isabel Burdiel, en primer lloc trobo interessant que ens fixem en l’estructura pròpia de la biografia de Rosa Luxemburg. Aquesta comença per una primera part formada per un quadre cronològic dividit en les dades biogràfiques i els esdeveniments sociopolítics i culturals. La segona part, per altra banda, està formada per la vida i l’obra de Rosa Luxemburg dividida en etapes: de 1871 fins el 1889 on s’explica la seva infància i adolescència a Polònia; del 1889 al 1898 quan arriba a Suïssa i es comença a introduir en la política i, per últim, del 1898 al 1919, època en què va viure principalment a Alemanya, moment en el qual la seva activitat política era ja molt destacada i on va viure experiències com la revolució de Varsòvia, on va experimentar també els seus primers anys de presó i on va ser finalment assassinada.
“Rosa Luxemburgo nació el 5 de marzo de 1871 en Zamosc, ciudad situada en la provincia de Lublin al sudeste de Polonia, en una región agrícola cerca de la antigua frontera ruso-polaca. (...).Cuando Rosa cumplió los tres años la familia se trasladó a Varsovia (...) En 1884 ingresó en la segunda Escuela Superior para niñas de Varsovia, considerada como uno de los mejores colegios de Polonia (...).”
En aquest fragment, doncs, podem observar com l’estructura de la biografia respon al format clàssic del segle XIX en el qual les accions i els fets són explicats de forma cronològica centrant el focus d’atenció i el protagonisme principal en la figura de Rosa Luxemburg al voltant de la qual s’organitza l’acció i l’explicació del relat per acabar teixint el context general en què el personatge va aconseguir una importància destacada.
Vides coherents?
Respecte a aquest quart punt, hem de destacar que, tal com veurem en els següents fragments, el que li succeeix a Rosa Luxemburg té relació de causa-efecte amb les accions que va portar a terme:
“Quedó muy satisfecha de los resultados del Congreso, puesto que tanto el SPD como la Internacional habían votado en contra de las ideas y tácticas revisionistas, y este estado de ánimo le ayudó en buena medida a minimizar la sentencia de tres meses de encarcelamiento que en julio de 1904 le fue impuesta bajo la acusación de insultar al emperador Guillermo II. El “delito” consistía en afirmar que Guillermo II no sabía nada acerca de la realidad de los obreros alemanes, en un discurso pronunciado durante la campaña electoral de 1903. Rosa inició el cumplimiento de su condena en agosto de 1904, en la prisión de Zwickau, y fue puesta en libertad seis semanas después, gracias a la amnistía decretada con motivo de la coronación del nuevo monarca, Federico Augusto de Sajonia”
En aquest fragment podem constatar com es produeix una relació de causa-efecte en el fet que Rosa Luxemburg va cometre un “delicte” en expressar la ignorància de l’emperador Guillem II vers els obrers alemanys i l’efecte o conseqüència que això va tenir va ser el seu empresonament. A més a més, aquest fenomen de causa-efecte es produeix de forma cronològica, recordant l’afirmació d’Isabel Burdiel, i en relació a la seva trajectòria global.
La biografia individual com a representació dels fets col·lectius?
Respecte a aquest punt el podríem trobar en el següent fragment:
"La Revolución rusa comenzó de forma dramática el domingo sangriento del 22 de enero de 1905. (...). Aunque los años precedentes se habían caracterizado por huelgas, luchas callejeras y levantamientos en toda Rusia, la insurrección de 1905 tuvo un efecto de sorpresa, tanto para el gobierno zarista como para los revolucionarios de otros países europeos, incluida Rosa Luxemburgo, que a posteriori analizaría la relación entre los distintos conflictos anteriores a 1905. Rosa intensificó su actividad, centrándose tanto en el seguimiento de las tareas de los trabajadores rusos y polacos como en la traslación de estas experiencias a la situación alemana (...)”
En aquest fragment podem observar com Rosa Luxemburg comença a desenvolupar una sèrie de tasques que porta a terme de forma individual però per poder obtenir uns resultats en la societat. Per tant s’utilitzen per representar els fets col·lectius i perquè tinguin una finalitat en el sí de la societat i observem com des del punt de vista individual d’una personalitat entenem i ens situem en el context general de tota una societat. Així, les accions que desenvolupa tenen una finalitat i una generalització en un grup més ampli que va més enllà de la seva pròpia personalitat i figura.
Vides complexes
El fragment on de forma més clara podem exemplificar aquesta part de l’obra d’Isabel Burdiel és el següent:
"A su regreso de Finlandia, lo que Rosa se encontró fue con una dirección del partido demasiado propicia al derrotismo, tras el retroceso de la revolución rusa después de las luchas de diciembre. Pudo ver cómo una gran manifestación conmemorativa del aniversario del Domingo Sangriento de San Petersburgo fue despojada de todo contenido revolucionario por la dirección del partido después de recibir las amenazas del gobierno. (...) En general, Rosa tenía la impresión de que la mayoría de sus compañeros podían tomar posiciones revolucionarias, pero sólo a condición de que los acontecimientos se desarrollasen en países remotos y en un futuro más bien lejano. De manera que, en cuanto a la huelga general, habría que esperar a que los acontecimientos propiciaran la revolución”
En aquest fragment s’observa com Rosa Luxemburg va desenvolupar tota la seva tasca professional amb la finalitat que es produís la revolució del proletariat sense conèixer el que finalment es podia aconseguir o no. Precisament, va ser aquest desconeixement sobre el que acabaria o no succeint que la va portar a lluitar sempre pels seus ideals marxistes i que la va enfrontar i enemistar amb diverses personalitats del moment. Finalment, també va ser el motiu pel qual, després que l’aixecament espartaquista fos enderrocat, va ser detinguda i assassinada.
*Els fragments citats són extrets de Eva Palomo Cermeño, Rosa Luxemburg (1871-1919), Del Orto, Madrid, 2003.
La biografia que he escollit ha estat la de Rosa Luxemburg, una dona que es va convertir en una de les militants i intel·lectuals més importants dins el marxisme. Va néixer el 5 de març de 1871 Zamosc, en una zona de Polònia que pertanyia a Rússia. Provenia d’una família acomodada tot i que en algunes ocasions també van tenir problemes econòmics. El seu pare es dedicava als negocis i al comerç, fet que va comportar que Rosa Luxemburg anés viatjant des de petita, com mostra el trasllat a Varsòvia de tota la família el 1873. La seva família era d’origen jueu i els seus pares sempre li van inculcar a ella i als seus germans un ambient intel·lectualment molt favorable. L’any 1884, amb tretze anys, va accedir a l’Escola Superior per a nenes de Varsòvia, on va destacar per ser una de les alumnes més brillants tot i que li van denegar la medalla d’or titllant-la d’indisciplinada i de ser políticament activa. A partir d’aquest moment ja van començar els seus contactes amb el Partit Revolucionari Proletariat i va portar a terme les seves primeres lectures sobre Marx i Engels.El 1889 va haver d’abandonar Polònia de forma clandestina degut als seus contactes amb la Federació de Treballadors Polacs i es va traslladar a Zurich (Suïssa). En aquesta ciutat es va matricular a la facultat de filosofia per estudiar ciències naturals i matemàtiques, dues matèries que l’apassionaven juntament amb la botànica i la zoologia. En aquest moment també va estudiar història i literatura socialista.El 1890 va començar una relació sentimental i política amb Leo Jogiches. Tots dos, juntament amb Adolf Warzawski i Julian Marchlewski van formar la direcció del partit SDKP (Socialdemocràcia del Regne de Polònia), partit enfrontat al PPS (Partit Socialista Polac). El 1892 va començar els seus estudis universitaris de ciències polítiques a la facultat de dret de Zurich i a poc a poc es va convertir en redactora i posteriorment directora de l’”Sprawa Robotznica” (“La causa obrera”).El 1897 es va graduar com a doctora en dret i va presentar la seva tesi doctoral titulada “El desenvolupament industrial a Polònia” a la universitat de Zurich. Aquest va ser el mateix any en què es va casar amb Gustav Lübeck en un matrimoni de conveniència per poder obtenir la nacionalitat alemanya.El 1898, un any més tard, es va traslladar a Berlín on va entrar a formar part de l’SPD, el Partit Socialdemòcrata Alemany. Va ser en aquesta etapa de la seva vida quan va debatre i va mantenir discussions i polèmiques amb les figures que representaven l’autoritat del partit com van ser Plejánov, Bernstein o Kautsky.L’any 1900 es va produir una ampliació del partit i es va crear el SDKPiL (Partit Socialdemòcrata del Regne de Polònia i Lituània). Durant el mateix any, Leo Jogiches, encara la seva parella sentimental, es va traslladar a Berlín a viure amb ella, ja que és la ciutat on estava mantenint contactes amb altres marxistes i on volia fer arribar i desenvolupar les seves idees entre el proletariat.El 1904 va ser condemnada a tres mesos de presó acusada d’ofenses a l’emperador Guillem II i dos anys després va viatjar a Varsòvia per participar en el procés revolucionari, moment en el qual va ser detinguda juntament amb la seva parella. Des d’aleshores es va instal·lar a Finlàndia on va conèixer a Lenin i a altres revolucionaris russos. Va trencar la seva relació sentimental amb Leo Jogiches tot i que van seguir amb la professional i alhora va participar en diversos mítings en contra de la guerra.El 1913 va conèixer Paul Levi, que es va convertir en un dels seus íntims amics i el seu advocat.Entre el 1915 i el 1916 va entrar a la presó dues vegades d’on en va sortir el 1918, moment en el qual va crear la Lliga Espartaquista amb altres companys. El 31 de desembre de 1918 van fundar el KPD (Partit Comunista alemany), una escissió de l’SPD que en aquell moment s’havia convertit en el partit del govern. Finalment, el 1919 va participar a la insurrecció espartaquista de Berlín i d’altres ciutats alemanyes moment en el qual la van detenir mentre s’allotjava a casa d’una família de confiança. De camí cap a la presó de Moabit un dels soldats la va colpejar al cap, li van disparar i van llençar el seu cos al canal Landwehr el 15 de desembre del 1919.Algunes de les seves obres més importants van ser Reforma social o revolución, publicada entre el 1898 i el 1899, Cuestiones organizativas de la socialdemocracia, escrita el 1903, Huelga de masas, partidos y sindicatos escrita el 1906, La cuestión nacional publicada el 1909, La acumulación del capital publicada el 1912, La crisis de la socialdemocracia, escrita el 1915 i La revolución rusa escrita el 1918. A més a més, va escriure diversos articles per a diferents diaris, dels quals va ser-ne directora.
Enfocament de la biografia
La biografia sobre Rosa Luxemburg ha estat enfocada des d’una òptica vital i professional. És a dir, seguint les seves dades personals des del seu naixement i les circumstàncies familiars i culturals que van configurar els seus primers anys de vida, s’ha teixit un relat biogràfic en el qual s’ha anat afegint la seva carrera professional. Des d’aquest punt de vista he pogut observar com progressivament s’ha relatat la importància del personatge mentre s’intercalava alhora la seva vida personal i privada amb els seus inicis en la política i les tasques que va portar a terme dins de diferents partits. A més, a mida que la biografia va repassant la seva carrera professional també ens proporciona informació del context general en què es va desenvolupar la vida de Rosa Luxemburg i les personalitats importants que van marcar un període de la història com va ser el de la segona meitat del segle XIX i principis del XX amb figures de gran rellevància en la política que van treballar conjuntament amb ella.
Relació dels fragments de textos extrets de l’obra d’Isabel Burdiel:
Individu i societat
Respecte a aquest primer element en la relació entre l’individu i la societat que es pot establir en una biografia, opino que pot exemplificar-se en el fragment següent:
“El enfrentamiento con el PPS no pudo ser superado y concluyó con la creación del Partido Socialdemócrata del Reino de Polonia (SDKP), que defendía un solución semifederal con autonomía territorial para Polonia y una constitución liberal para el imperio ruso. Para Rosa y sus compañeros fundadores –Jogiches, Marchlewski y Warszawski- el objetivo de la independencia de Polonia era interpretado como una ilusión creada entre los obreros para desviarlos de la lucha de clases. Sostenían que la clase obrera rusa y polaca debían de luchar en el mismo frente, porque el nacionalismo era el refugio de una clase media que ya no constituía un factor revolucionario en Polonia”.
La raó per la qual m’ha semblat oportú escollir aquest fragment ha estat perquè l’individu, en aquest cas Rosa Luxemburg, és una personalitat important dins la societat de l’època. D’aquesta manera es converteix en la protagonista del relat de manera individual però també convertint en peces fonamentals de l’objectiu de les seves activitats a la resta de la societat o, més concretament, a la classe obrera. En conclusió, doncs, Rosa Luxemburg es converteix en l’individu principal que mou els fils de les idees marxistes perquè arribin a l’arrel de la societat i és així com coneixem les accions que va portar a terme al llarg de la seva vida i podem apreciar el que suposava per ella el món que la rodejava i el que volia fer amb ell.
Significat dels fets històrics i intencions dels individus
Referent a aquesta qüestió un altre dels fragments que podríem destacar seria el següent:
“Vandervelde, el dirigente socialista belga, la recuerda (a Rosa Luxemburg) como “...una joven y desconocida delegada que se subió a una silla en el fondo de la sala para hacerse escuchar mejor. Era pequeña, de aspecto frágil, y abogó por su causa con tal magnetismo y de manera tan convincente que se ganó a la mayoría de los delegados”
“Rosa dedicaba toda su atención en defender la política de los socialdemócratas polacos a los que representaba en diversos foros, criticando la influencia de los que ella llamaba “socialpatriotas” del PPS, así como en ganar en el SPD posiciones que le permitieran acceder a los debates de la II Internacional." También deseaba mejorar los contactos con los partidos ilegales de Polonia y de Rusia (...)"
Respecte a aquests dos primers paràgrafs, la relació que s’estableix amb l’obra d’Isabel Burdiel és que es mostra com Rosa Luxemburg va viure una notable activitat política i va portar a terme diverses tasques com la defensa de la política socialdemòcrata o la millora dels contactes amb partits il·legals de Polònia i Rússia, tal com apareix en aquest fragment. El resultat extret havia de ser aconseguir la revolució del proletariat que, conseqüentment enderroqués l’estat burgès per constituir un nou estat governat pels obrers. En aquest sentit, per tant, són comprensibles totes les activitats que Rosa Luxemburg va desenvolupar al llarg dels seus anys de vida dins la política, perquè estaven encaminades a obtenir uns resultats concrets i a canviar el sistema i el funcionament d’una realitat que, a través de la seva interpretació, estava formada per una societat organitzada en classes on un grup, la burgesia, tenia el poder per moure els fils d’aquesta societat i per tenir subordinada a la classe obrera.
“Los alemanes, en síntesis, le parecieron en un principio rígidos, reservados, faltos de temperamento y entregados a la rutina”
Fent referència a aquest segon fragment pren una importància destacada el concepte de la “impressió” que li provoquen els alemanys. Per tant en relació a l’afirmació d’Isabel Burdiel sobre el fet que no es pot separar la intenció de l’individu amb la seva experiència i interpretació de la realitat, aquí s’observa un exemple concret sobre el seu propi punt de vista que no pot ser comprovat per nosaltres en el temps present. A més a més, és un punt de vista completament personal tal com s’observa amb el concepte de “le parecieron”, i per tant suposa una interpretació concreta de la realitat en un moment determinat, una sensació i una impressió.
La biografia clàssica
Per justificar millor aquest tercer punt destacat a l’obra d’Isabel Burdiel, en primer lloc trobo interessant que ens fixem en l’estructura pròpia de la biografia de Rosa Luxemburg. Aquesta comença per una primera part formada per un quadre cronològic dividit en les dades biogràfiques i els esdeveniments sociopolítics i culturals. La segona part, per altra banda, està formada per la vida i l’obra de Rosa Luxemburg dividida en etapes: de 1871 fins el 1889 on s’explica la seva infància i adolescència a Polònia; del 1889 al 1898 quan arriba a Suïssa i es comença a introduir en la política i, per últim, del 1898 al 1919, època en què va viure principalment a Alemanya, moment en el qual la seva activitat política era ja molt destacada i on va viure experiències com la revolució de Varsòvia, on va experimentar també els seus primers anys de presó i on va ser finalment assassinada.
“Rosa Luxemburgo nació el 5 de marzo de 1871 en Zamosc, ciudad situada en la provincia de Lublin al sudeste de Polonia, en una región agrícola cerca de la antigua frontera ruso-polaca. (...).Cuando Rosa cumplió los tres años la familia se trasladó a Varsovia (...) En 1884 ingresó en la segunda Escuela Superior para niñas de Varsovia, considerada como uno de los mejores colegios de Polonia (...).”
En aquest fragment, doncs, podem observar com l’estructura de la biografia respon al format clàssic del segle XIX en el qual les accions i els fets són explicats de forma cronològica centrant el focus d’atenció i el protagonisme principal en la figura de Rosa Luxemburg al voltant de la qual s’organitza l’acció i l’explicació del relat per acabar teixint el context general en què el personatge va aconseguir una importància destacada.
Vides coherents?
Respecte a aquest quart punt, hem de destacar que, tal com veurem en els següents fragments, el que li succeeix a Rosa Luxemburg té relació de causa-efecte amb les accions que va portar a terme:
“Quedó muy satisfecha de los resultados del Congreso, puesto que tanto el SPD como la Internacional habían votado en contra de las ideas y tácticas revisionistas, y este estado de ánimo le ayudó en buena medida a minimizar la sentencia de tres meses de encarcelamiento que en julio de 1904 le fue impuesta bajo la acusación de insultar al emperador Guillermo II. El “delito” consistía en afirmar que Guillermo II no sabía nada acerca de la realidad de los obreros alemanes, en un discurso pronunciado durante la campaña electoral de 1903. Rosa inició el cumplimiento de su condena en agosto de 1904, en la prisión de Zwickau, y fue puesta en libertad seis semanas después, gracias a la amnistía decretada con motivo de la coronación del nuevo monarca, Federico Augusto de Sajonia”
En aquest fragment podem constatar com es produeix una relació de causa-efecte en el fet que Rosa Luxemburg va cometre un “delicte” en expressar la ignorància de l’emperador Guillem II vers els obrers alemanys i l’efecte o conseqüència que això va tenir va ser el seu empresonament. A més a més, aquest fenomen de causa-efecte es produeix de forma cronològica, recordant l’afirmació d’Isabel Burdiel, i en relació a la seva trajectòria global.
La biografia individual com a representació dels fets col·lectius?
Respecte a aquest punt el podríem trobar en el següent fragment:
"La Revolución rusa comenzó de forma dramática el domingo sangriento del 22 de enero de 1905. (...). Aunque los años precedentes se habían caracterizado por huelgas, luchas callejeras y levantamientos en toda Rusia, la insurrección de 1905 tuvo un efecto de sorpresa, tanto para el gobierno zarista como para los revolucionarios de otros países europeos, incluida Rosa Luxemburgo, que a posteriori analizaría la relación entre los distintos conflictos anteriores a 1905. Rosa intensificó su actividad, centrándose tanto en el seguimiento de las tareas de los trabajadores rusos y polacos como en la traslación de estas experiencias a la situación alemana (...)”
En aquest fragment podem observar com Rosa Luxemburg comença a desenvolupar una sèrie de tasques que porta a terme de forma individual però per poder obtenir uns resultats en la societat. Per tant s’utilitzen per representar els fets col·lectius i perquè tinguin una finalitat en el sí de la societat i observem com des del punt de vista individual d’una personalitat entenem i ens situem en el context general de tota una societat. Així, les accions que desenvolupa tenen una finalitat i una generalització en un grup més ampli que va més enllà de la seva pròpia personalitat i figura.
Vides complexes
El fragment on de forma més clara podem exemplificar aquesta part de l’obra d’Isabel Burdiel és el següent:
"A su regreso de Finlandia, lo que Rosa se encontró fue con una dirección del partido demasiado propicia al derrotismo, tras el retroceso de la revolución rusa después de las luchas de diciembre. Pudo ver cómo una gran manifestación conmemorativa del aniversario del Domingo Sangriento de San Petersburgo fue despojada de todo contenido revolucionario por la dirección del partido después de recibir las amenazas del gobierno. (...) En general, Rosa tenía la impresión de que la mayoría de sus compañeros podían tomar posiciones revolucionarias, pero sólo a condición de que los acontecimientos se desarrollasen en países remotos y en un futuro más bien lejano. De manera que, en cuanto a la huelga general, habría que esperar a que los acontecimientos propiciaran la revolución”
En aquest fragment s’observa com Rosa Luxemburg va desenvolupar tota la seva tasca professional amb la finalitat que es produís la revolució del proletariat sense conèixer el que finalment es podia aconseguir o no. Precisament, va ser aquest desconeixement sobre el que acabaria o no succeint que la va portar a lluitar sempre pels seus ideals marxistes i que la va enfrontar i enemistar amb diverses personalitats del moment. Finalment, també va ser el motiu pel qual, després que l’aixecament espartaquista fos enderrocat, va ser detinguda i assassinada.
*Els fragments citats són extrets de Eva Palomo Cermeño, Rosa Luxemburg (1871-1919), Del Orto, Madrid, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada