Bill Kovach i Tom Rosenstiel amb l'obra Los elementos del periodismo, ens defineixen què és el periodisme i alguns dels seus trets més bàsics que s'han de tenir en compte a l'hora de portar a terme una bona feina com a periodista.
En primer lloc, s'estableix que la informació va ser l'encarregada de crear la democràcia. Aquesta democràcia, tanmateix, s'hauria assentat damunt un nou element que formava part de la realitat, tot i que era immaterial, i que, a la vegada, crearia la comunitat: el periodisme.
Partint d'aquesta premisa, doncs, la informació és un dels drets que ha de tenir la societat o la població, amb l'objectiu que els seus membres siguin capaços de governar-se per ells mateixos i serveixi, per tant, per dir la veritat.
El periodisme pròpiament dit, va aparèixer a partir del segle XVII enmig de les converses que la gent corrent portava a terme en llocs públics com per exemple els cafès d'Anglaterra i des de llavors va anar agafant forma fins l'aparició dels primers diaris que van començar a fer referència al terme de la "opinió pública". Segons els autors, un terme dirigit a les opinions i pensaments o ideologia de bona part de la societat davant d'uns o altres temes relacionats amb la política o amb el que passava al món amb trets més generals. Precisament, per d'alguna manera "mesurar-la" aleshores es van començar a fer les primeres enquestes per buscar una opinió pública general.
Un segle després, durant el XVIII, van formular-se les primeres teories sobre la llibertat d'expressió lligades, òbviament, al periodista com a creador o antecedent de la democràcia entesa com a transmissió d'opinions donades entre iguals. Aquest ha de poder expressar allò que ha passat i les diferents interpretacions que pot tenir vinguin d'on vinguin sense obstacle de cap tipus.
Posteriorment, Kovach i Rosenstiel també es refereixen a la teoria del públic interconnectat, és a dir, el públic que interactua amb la informació. A partir d'ell podem trobar tres tipus de lector: l'implicat amb la informació i amb voluntat d'estar informat, l'interessat, que tot i no viure-ho en primera persona continua relacionat amb l'actualitat i el no interessat.
Per altra banda, dins la seva obra també s'estableix la noció de llibertat basada amb la independència del periodista davant els esdeveniments que transmet, a més d'haver-se de basar en d'altres obligacions com ara la veritat, la lleialtat cap als ciutadans, i la independència en explicar la informació que, a vegades, s'ha acabat convertint en aïllament. L'essència pròpia del periodisme és, a més a més, la disciplina de verificació per separar la realitat i la ficció sense afegir ni amagar res que tingui importància i que signifiqui una mentida o una desinformació per a la població; per tant, es necessita transparència.
La independència també estar destinada a separar-se i mantenir un espai de reflexió entre els protagonistes de la notícia i el periodista per intentar aconseguir també un dels trets més preciats del periodisme com és l'objectivitat.
Tant per Kovach com per Rosenstiel, en conclusió, el periodisme ha de ser un fòrum públic de decisió (per donar veu a aquells que no en tenen i per garantir la informació a tots els nivells de la societat) i les informacions que proporciona han de ser exhaustives i proporcionades. Així doncs, els periodistes tenen la seva responsabilitat i honradesa dins la seva consciència i quan perden qualsevol d'ambdues coses han perdut el dret de poder transmetre la informació d'allò que passa a la resta dels ciutadans amb una garantia d'autenticitat i veracitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada