La literatura al segle XX

Amb l'obra titulada Marines i Boscatges de Joaquim Ruyra continuarem el nostre camí per la literatura catalana i les transformacions o canvis que ha viscut la llengua catalana durant tots aquests segles.

Podríem començar fent referència al fet que aquesta obra de Ruyra està formada a la vegada per diversos relats que s'engloven dins de tres llibres diferents. El primer llibre es titula "Impressions", el segon "Fantasies" i el tercer "Noveletes". Així doncs, dins d'aquests tres apartats hi apareixen diferents històries ambientades en escenaris molt concrets amb una gran barreja de sensacions, de vivències i també de paisatges i colors.

Una de les característiques principals d'aquests petits relats, a vegades entesos com a contes o fins i tot mites, estan contextualitzats en una zona i un poble molt concrets: el mar i Blanes. Hem de saber que Joaquim Ruyra va viure en aquesta població com a propietari rural i, a més, n'era un enamorat. Per altra banda, tal com el mateix títol indica, no podem donar menys importància a la zona del camp i dels pagesos perquè també té un component especial en la seva obra tot i que en aquest cas potser no aconsegueix la mateixa rellevància que en situar l'argument de les diverses històries en el mar.

Per veure aquest contrast de paisatges podem reflectir dos exemples. El primer pertany al relat "Una tarda per mar": Ja l'ombra de les muntanyes s'extenia fins qui sap a on de la mar. (...) L'onatge s'era aplanat, esborrat, fos...Quina calma! Quina quietud! La color blanquinosa que pren l'aigua morta de les ensenades s'anava dilatant mar enfora com un tel invador; i en aquell tel llis i enxarolat s'emmirallaven serenament les penyes (...).

De les muntanyes properes davallava l'olor dels tomanyins i de les flors boscanes, que amb la fresca del vespre solen exhalar un alè més sentós. El sol des de darrera d'una boirina rovellada deixava caure, a tall de rosses pestanyes d'un ull que s'acodorm, la serrellada dels seus raigs, que cobria tot el Montseny. El cel començava a verdejar. (...).

Ens podem imaginar que en aquest fragment se'ns presenta un paisatge format per colors blancs o verds. Els tons verdosos vindrien donats per la lluminositat que els boscos i el paisatge prenen reflectits al cel. Tot i que també hi apareix el mar podríem caracteritzar-ho com un paisatge amb molts colors i tonalitats de la muntanya que també s'il.luminen amb la claror del sol.

Per altra banda, un paisatge plenament costaner és el que apareix a "Mànigues marines": En la mar negrenca, de color de llécol mullat, les ones s'embotien a lo lluny i anaven venint, atansant-se sense trencar mai la superfície, (...) i els sons s'hi ofegaven a curta distància.

En aquest cas el color per excel.lència és el blau. El blau de la mar, un blau de to negre per simbolitzar una mar que deixa la calma, una mar que batega cada cop més, les ones de la qual reboten amb força contra els penyals i les roques.

De la mateixa manera com aquests paisatges eren els que embolcallaven Joaquim Ruyra en la seva vida quotidiana, també ho feien aquelles persones que eren els protagonistes d'aquests paisatges. Per això mateix, cadascuna d'aquestes persones té un vocabulari determinat també en aquest moment que els fa encaixar en el segle XX. Alguns dels mots o algunes de les expressions de l'època eren les següents: ai vatua, típicament catalana que encara avui en dia s'utilitza; cabeis, cabells; pegar, fer o donar; isqué, va arribar; prompte, aviat; rompem, trenquem; a pesar, tot i que; llu, el seu; parió, parella; o s'ouen, es senten. Algunes d'aquestes paraules són castellanismes i en aquell moment eren molt habituals que es poguessin sentir. Altres són expressions típicament catalanes, molt pròpies de mar i de muntanya, que precisament han fet que aquesta obra de Joaquim Ruyra s'adeqüés profundament a les arrels que ell mateix tenia entre la "marina" i els "boscatges".