Els usos de la llengua...

Una llengua no només serveix per parlar o escriure correctament. Ja que hem de comunicar-nos amb ella, primer hauríem de començar per entendre-la.

Un cas molt senzill és el que va aparèixer a dues publicacions: el 20 minutos i La Vanguardia. La notícia que totes dues cobrien feia referència a un estudi neurològic mitjançant el qual s'havien escollit 126 joves de l'àrea de Barcelona que, segons els dos redactats, eren monolingües castellans i havien après el català en començar l'escola.

Segons la primera de les publicacions, es deia que aquells que podien distingir millor els sons de la seva llengua eren capaços d'aprendre'n una altra més ràpidament. Segons el 20 minutos, el mètode que s'havia utilitzat per comprovar-ho va ser mesurar la capacitat auditiva de cadascun d'ells amb vocals de la seva llengua materna i el finlandès.

Bé, després d'aquesta lectura i d'haver-ho comentat a classe vam observar que hi havia moltes coses que s'escapaven per entendre perfetcament el tema (és clar, potser el requadre que ocupava en la publicació servia per omplir i no per parar-hi una especial atenció). Algunes d'aquestes errades van ser: quina rellevància tenia el català en aquest procés si la llengua materna utilitzada era el castellà per exemple, o que en tota la notícia no apareix la manera com s'ha dut a terme l'experiment.

Per altra banda, en el cas de la segona publicació, aquest error en l'explicació del mètode es corregeix perquè si que hi apareix però tampoc queden massa clares les explicacions sobre en què va consistir l'estudi i a més a més l'objectiu final. Explicant-lo també de forma ràpida -i sense la presència del finlandès-, l'estudi portava a la conclusió que aquelles persones que parlaven en castellà perquè era la seva llengua materna, a l'hora de comunicar-se en català no tenien una pronunciació igual que aquelles que sempre havien parlat en català. Per aquest motiu, s'arribava a la conclusió que en el moment d'aprendre un altre idioma era molt important tenir un professor que tingués com a llengua materna la mateixa que ensenyava.

Al final vam arribar a la conclusió que la notícia havia estat elaborada a partir d'una roda de premsa. Així doncs, aquí podem veure el fet que els mateixos mitjans de comunicació no s'haurien de cenyir únicament a omplir els buits que queden en les seves publicacions, sinó que també estaria molt bé que intentessin entendre allò que se'ls explica. Com he dit al principi, la llengua és el mitjà per comunicar-nos, precisament si ens comuniquem hauria de servir per entendre'ns.