O també titulat "L'idioma del lament femení: només per a dones". Aquest títol és el que portava l'article que va aparèixer publicat al diari El Periódico el diumenge 2 de novembre.
L'article em va cridar l'atenció perquè parlava de la llengua "nushu", una llengua feta fa segles per teixidores analfabetes del sud de la Xina que només feien servir elles. Actualment, és una de les llengües que es troba en perill d'extinció.
Aquestes dones perteneixien a l'ètnia dels yao i es situaven al comtat de Jiangyoung dins la província de Hunan. Quan van inventar l'idioma el feien servir per poder escriure, parlar i cantar. Així podien gaudir una mica mentre teixien, pensant en el destí que les havia portat a néixer i créixer en la societat masclista de Confuci. La història de la llengua va passar per la prohibició de Mao, cosa que va portar a la desaparició de molts textos i l'oblit de moltes dones que l'havien fet servir.
Temps més tard es van voler trobar hipòtesis per saber-ne l'origen exacte i es van donar a conèixer diverses teories. Una d'elles explica que la llengua es va originar a partir d'oracles de fa més de 3000 anys i altres diuen que forma part d'un sistema matriarcal centrat al sud de la Xina. Una tercera teoria diu que la inventora de la llengua podria haver estat Hu Yu Xiu. Aquesta dona hauria estat concubina de l'emperador i aquest l'hauria triat pel seu talent literari, més que no pas per la seva bellesa. Prop del 1100, s'hauria inventat aquesta llengua per poder comunicar-se per carta amb els seus familiars sense que els membres de palau la poguessin entendre en cas que les interceptessin.
L'estructura de la llengua nushu està formada per 2000 caràcters de forma romboidal que es llegeixen de dreta a esquerra, la majoria en vers. Representa sons i també significats.
En aquell moment, però, la situació dels homes era molt diferent ja que les dones no podien aprendre xinès, però ells, en canvi, si que podien accedir al nushu. Tot i això, com que no els interessava massa, la van deixar relegada a un segon terme. Així va ser com, a poc a poc, es va anar perdent juntament amb el paper que jugarien les dones dins d'aquella societat comunista que també s'aniria transformant i canviant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada