Fa poc temps, un canal britànic (Sky Real Lives), va emetre un reportatge sobre com l'acadèmic Craig Ewert va posar fi a la seva vida en una clínica de Suïssa l'any 2006. Amb aquest suicidi, igual com en el de molts altres que s'han vist últimament, es tornava a obrir el debat sobre el dret a l'eutanàsia però, a més a més, es va obrir un altre debat sobre si reportatges o imatges com aquestes s'haurien de retransmetre per la televisió o haurien de patir algun tipus de censura convidant a l'autèntica reflexió que es busca en aquests casos.
Tot i que la televisió s'ha convertit últimament en una caixa on hi caben programes escombraria, notícies que a vegades ni tan sols arriben a ser-ho i moltíssimes altres coses, opino que en temes tan reals i dramàtics com aquests no s'hauria de fer un espectacle. S'haurien de tractar amb el màxim respecte possible, sense agafar el protagonista com un altre collinet d'índies més i encendre o provocar en els espectadors una reflexió o almenys un intent de fer-se preguntes sobre el tema.
Diem que una imatge val més que mil paraules, i potser en alguns casos hi podem estar d'acord, però aquesta imatge no ha de servir per crear l'espectacle i tractar-se com un tema banal i sensacionalista, sinó que ha de recolzar les paraules que l'acompanyen o, en aquest cas, els sentiments que desperten.
1 comentari:
Crec que també és difícil haver de decidir què es posa i què no es posa en els mitjans de comunicació.
Per exemple les fotografies, vídeos de morts o gent ferida, hi han hagut moltes queixes quan un mitjà ha publicat aquesta mena d'imatges.
Però la pregunta que em faig jo és si són "dolentes" perquè busquen la morbositat del sang i fetge fent espectacle, o potser són la única manera d'obrir els ulls de la gent tan acostumada ja a veure imatges de desgràcies?
Per mi la resposta estaria en la mirada i la utilització del material, perquè es pot utilitzar per ambdues finalitats.
I en el cas que dius, de proporcionar al espectador temes a reflexionar, ho trobo difícil d'aplicar de manera general (no dic que no és faci ni que no sigui possible) perquè la massa de consumidors no estan acostumats ni busquen aquests models.
Malauradament només els programes mastegats i senzills mantenen les audiències.
Publica un comentari a l'entrada