Com tots ja sabem i n'estem al corrent, des de la setmana passada companys nostres de la facultat de lletres, juntament amb la d'educació i psicologia i la de montilivi estan ocupant la facultat d'Emili Grahit seguint l'exemple d'altres universitats, per cridar l'atenció a tots els membres de la comunitat universitària i per iniciar un diàleg amb els estudiants que demanem respostes a l'anomenat "Pla de Bolonya". Com tots també sabem, es tracta d'un procés que es preveu implantar a partir del curs vinent i que afectarà a nombroses titulacions, produirà canvis en el sistema universitari i, a més a més, intentarà que l'empresa privada tingui encara un lloc més primordial dins l'ensenyament superior a nivell europeu. A part d'aquests i sense esmentar molts dels punts negatius d'aquest procés (en la meva opinió), avui dimarts m'ha cridat l'atenció una petita publicació que he trobat a la facultat titulada "el teu Periódico del Pla de Bolonya". Igual com cada dia faig amb La Vanguardia, també l'he agafat per poder estar encara una mica més al dia de com està el debat (debat entre estudiants millor dit) a les altres universitats, com ara les de Barcelona, i quines informacions o declaracions es recullen en cada moment.
El primer que he pogut observar d'aquesta edició és que té vuit pàgines dedicades al Pla de Bolonya on es recullen notícies de tot tipus. Per exemple: a la portada apareixen xifres respecte el finançament públic de les universitats, la representativitat de l'alumnat (que és la gran part de la comunitat universitària) o la participació, entre d'altres. A les pàgines interiors, trobem informació amb diferents objectius: unes posant sobre la taula el paper que ha de tenir la universitat dins la societat i quin model ha de seguir, altres parlant de la seva gestió, altres fent esment a les qüestions demandades per part dels estudiants, altres tractant de la representativitat d'aquests mateixos i sobretot fent esment que són una gran majoria (no diuen que en democràcia la majoria que vota -i pot participar- guanya?; bé hauríem de preguntar-nos en quina democràcia: la dels que manen o la dels que voten?). Finalment, a la contraportada veuríem declaracions d'aquells que han impulsat aquest pla i dels que li han donat suport i a més a més l'han acabat implantant.
Una altra de les coses que m'ha cridat l'atenció és que aquesta petita (que no simple) publicació ha estat feta per estudiants de diferents titulacions o llicenciatures o també becaris o becàries i investigadors/es.
Per tant, he volgut utilitzar aquest exemple primer de tot perquè des que van començar les tancades i mobilitzacions des de Barcelona fins que ha arribat la ocupació de Girona he estat consultant notícies sobre el que anava succeïnt i realment hi havia dades i informacions que estaven totalment capgirades. També reconec que només m'he centrat en La Vanguardia, però per posar un exemple de la notícia sobre la ocupació del 9 de desembre, deia que havien ocupat la facultat d'educació uns 50 alumnes més o menys mentre que van ser 124. Com aquesta, d'altres notícies devien aparèixer en altres mitjans de comunicació i ara, qualsevol persona, amb tot el dret, em podria dir que els estudiants que han confeccionat aquesta publicació també han aproximat la notícia als seus interessos. Bé, doncs podria contestar que segurament des que han començat les protestes i ocupacions els que ens hem vist afectats ens hem posicionat d'una banda o una altra i, efectivament, aquest petit diari ha estat fet en contra de Bolonya.
Així que, vull arribar a la conclusió que si hi ha mitjans de comunicació que suposadament són tant objectius i seriosos, seria bo que contrastessin les dades igual com a l'hora d'elaborar aquesta publicació s'han recollit declaracions d'alumnes, de la representativitat i la participació d'estudiants en els òrgans de govern de les universitats.
Des de la meva absoluta opinió personal, crec que s'hauria de deixar de veure a l'estudiant com el "radical" que actua únicament per impulsos sense raonar ni pensar el que dirà o deixarà de dir. Precisament, com a membres de la universitat, el que demanem és que sigui un òrgan d'ensenyament on el coneixement, el raonament, la reflexió i moltes altres coses arribin a tots i a totes i que desemboqui en persones compromeses amb una societat més justa i igualitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada