Com moltes altres vegades ha aparegut publicat, fa uns dies, concretament el 14 d'octubre, vaig llegir una notícia a La Vanguardia sobre les declaracions que havia fet el president de la Generealitat, José Montilla, defensant el català i argumentant que la llengua hauria d'arribar dins l'àmbit de la justícia.
Aquestes declaracions van arribar pel fet que les últimes setmanes, amb l'Estatut de Catalunya a mans del Tribunal Constitucional, els seus mateixos membres afirmaven que declararien com a invàlid o inconstitucional el deure de conèixer el català en àmbit judicial. Per aquest motiu, Montilla va declarar-se a favor de la coneixença del català en tots els àmbits per aconseguir que s'acabés de normalitzar plenament. A més, va fer referència al fet que no hem de deixar que ens la redueixin a una llengua d'àmbit familiar i "folklòrica", és a dir, característica d'un determinat país (o comunitat, per alguns) amb una determinada cultura.
Amb aquesta notícia només he volgut recalcar una vegada més la posició en què es troba el català, menyspreada com a llengua, que a més a més molts sectors de la societat voldrien veure desaparèixer o fer-ne referència com una anècdota més d'uns quants que la parlem, com un "souvenir". Per això mateix potser és fins i tot poc el que a vegades arribem a fer per defensar-la i conservar-la perquè, tot i que es pot arribar a tractar d'un sacrifici, algun dia potser obtindrem la nostra recompensa.
1 comentari:
Tot i això no sembla que en facin molts d'esforços per imposar o reforçar la seva posició, com a mínim no es noten ni es veuen.
Es vergonyós que vulguin eliminar l'obligació de parlar el català per treballar a Catalunya, com a mínim en els òrgans oficials.
A més a més els dos sectors de la població que podrien salvar el català, immigrants i joves, són els que al final menys l'utilitzen
Publica un comentari a l'entrada