Després de passar pels desastres de la guerra civil i durant la seva etapa a l'exili a París, Mercè Rodoreda no podia escriure una novel·la. En aquell moment, a més, després d'haver perdut la seva feina com a modista, va començar a desenvolupar altres activitats dedicades a una altra faceta artística com va ser la pintura i els collages que va fer.
Aquesta va ser una notícia que va aparèixer a la secció de cultura de La Vanguardia el mes de desembre, i que ens va aproximar una mica més a una de les moltes parts que ens són desconegudes de personatges importants en la història d'un país ja sigui per la seva vinculació a la literatura, com és el cas, o a d'altres facetes.
Així doncs, Mercè Rodoreda va començar a pintar en el seu apartament de Cherche-Midi a París durant els anys 50 per evitar la pena o el buit que sentia per veure's incapaç d'escriure res i també per enviar diners al seu fill i a la seva mare. Amb aquestes pintures va viure un nou redescobriment de com volia que fossin les seves obres futures i, a més, per saber quina mena de novel·lista volia ser ella mateixa.
Les seves obres pictòriques eren sobretot aquarel·les, aiguades i collages i estaven adreçades al París d'aquella època. Els personatges que apareixien en elles eren principalment persones solitàries, molt probablement autoretrats, tancats en llocs interiors, amb ulls molt oberts i sempre a la defensiva, com si estiguessin espantats per alguna cosa. En definitiva, eren els retrats de tots aquells homes i dones que havien viscut i experimentat en la seva pròpia pell l'horror d'una guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada