En una entrevista que va aparèixer publicada a El Periódico, Juan Marsé començava indicant que altres companys de professió podrien haver estat millors mereixedors del premi que li havien otorgat, com ara Ana Mª Matute o Caballero Bonald.
Originari de Barcelona amb el nom de Juan Faneca Roca, es va convertir en Juan Marsé quan la família Marsé el va adoptar després de la mort de la seva mare. Un dels primers trets anecdòtics, segons el meu punt de vista, de l'entrevista va ser el fet que sense acabar els estudis es va posar a treballar de joier fins a convertir-se en escriptor i, a més, un escriptor reconegut; d'aquí que se'l veiés com a "l'escriptor obrer". Desenganxat totalment de l'etiqueta d'intel·lectual que li volien i li volen penjar, ell mateix confessava que intenta deixar al marge les seves idees o conviccions polítiques en el moment d'escriure una novel·la. A més a més, les seves obres es trobarien enmig d'un català castellanitzat o d'un castellà catalanitzat, per tant en una "terra de ningú". Tal com afirma, però, la seva escriptura no estarà encaminada a portar a terme un castellà, per exemple, de Valladolid perquè no és el mateix que el de Barcelona i perquè tant el català com el castellà són dues llengües que segons ell, s'han contaminat mútuament. Cap al final de l'entrevista, a més a més, apareixerien les parts dedicades al protagonista d'una novel·la molt coneguda pel públic com és Últimas tardes con Teresa amb el famós "Pijoaparte". Agafant-lo com a referència se li pregunta que en el cas que veiés a Montilla, un "xarnego", convertit en president, si hi reconeixeria algun dels seus, cosa que Marsé afegeix molt realment, que hi ha arribat per mitjà de la carrera política feta, de no ser així, ara no seria president. Per últim, només s'afegeix que tal com va esmentar una altra escriptora, Carme Riera, en un discurs, el "Pijoaparte és tan català com la Colometa", considerant la personalitat de l'escriptor de l'obra i, per què no, la integració d'uns i altres personatges que viuen en una època o en un moment i complementari i que no són tan diferents entre ells ni amb els de la pròpia realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada