L'"adéu" a un escriptor

Fa algunes setmanes va aparèixer publicada al diari El Periódico una entrevista sobre el novelista Miguel Delibes. Aquest és un escriptor que pertany a la Real Academia Espanyola des del 1974 i és autor de nombroses obres, la primera de les quals va sortir publicada el 1947, després d'haver dirigit el diari El norte de Castilla, des del 1958 fins el 1963.
Coincidint amb la reedició d'una de les seves obres més famoses, El hereje, se li va fer una entrevista on es va mostrar una de les parts més humanes de qualsevol persona com és la seva vida després d'haver-se sotmès a una operació de càncer que, si bé va garantitzar-li uns anys més de vida, va prohibir-li l'opció de continuar sent l'escriptor i sobretot la persona que havia estat fins llavors.

Així doncs, l'entrevista començava fent referència a quin va ser el mode de creació de la novel.la quan va sortir publicada per primera vegada ja que és una obra que s'inclou dins el gènere de novel.la històrica. Segons l'autor, va ser una història més que se li va presentar, com tot allò que ja havia explicat en altres obres. Per Miguel Delibes, aquesta havia estat una de les seves millors obres llargues, tot i que no va tenir present que realment es submergís en un tema històric pròpiament dit.

Hem de tenir present que aquesta novel.la s'emmarca en el procés i l'execució d'un grup de reformistes a Valladolid durant la Contrareforma i a més a més està basada en personatges i també fets reals.

Interessat en temes de caire històric, a Miguel Delibes també li hagués agradat molt escriure sobre fets com ara la Revolució Francesa, els fets del Dos de maig o la guerra civil. Però una malaltia es va creuar en el seu camí i El hereje va ser, tal com va prometre, la seva última creació literària. Una vegada el van haver operat, tal com ell mateix afirmava a l'entrevista, "va entrar al quiròfan un home intel.ligent i en va sortir un babau". A partir d'aquell moment ja no seria capaç de tornar a escriure com abans ja que no tenia la mateixa capacitat de la qual havia gaudit fins a emmalaltir. A la resposta a la pregunta de què hauria estat allò pròxim a escriure si hagués pogut continuar amb la seva tasca, va matitzar que "l'escriptor havia mort abans que l'home", i per tant la seva tasca com a tal s'havia acabat en aquell moment.

Així doncs, només he volgut reflectir aquesta entrevista perquè veient personatges d'aquest calibre hauríem de tenir en compte que s'han de recordar bons escriptors i novel.listes que a partir d'un cert moment i segons les circumstàncies queden en l'oblit. Potser és molt gran la galeria per tots els que hi haurien de ser, però més gran i tot s'hauria de fer perquè personatges culturals com Miguel Delibes no morissin en l'oblit i només es recordessin en les reedicions de les seves obres.