Fent un parèntesis en el recorregut de la llengua a través de diferents obres de la literatura catalana, avui m'agradria destacar una notícia que va aparèixer ahir, dia 9 d'octubre, a La Vanguardia.
Una mica en relació al que hem parlat aquests dies a classe sobre l'origen de les llengües, quantes n'hi pot haver al món i que en algun moment determinat es va dir que la llengua basca provenia del llatí i es considerava una llengua romànica, em va cridar l'atenció la figura de Gotzon Garate. És un filòleg basc que, desgraciadament, va morir el dimecres dia 8. Era professor de la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Deusto i també escriptor i investigador. Va ser un dels grans defensors de l'euskera durant el franquisme i va destacar per defensar les idees i la identitat del poble basc. Aquesta defensa, tot i que podríem pensar que li podria haver dut problemes, li va permetre començar a escriure en algunes revistes durant la repressió franquista; revistes, tanmateix, lligades a l'Església catòlica per la seva condició de jesuïta. Posteriorment, va fer de l'esukera la seva reivindicació i va escriure diferents obres, totes elles publicades en la seva llengua. Moltes d'elles eren policíaques però també n'hi havia d'altres de connotació política i històrica com les que feien referència al marxisme amb títols com Karl Marx y los nacionalismos separatistas o Marx eta Nazioa. Així doncs, la major part de la seva vida la va dedicar a la seva llengua mare i a defensar-la, tal com ho feia amb la seva nacionalitat.
Tot i ser una petita notícia en aquestes pàgines que sempre passem ràpidament als diaris, em va fer pensar en el fet que a vegades no donem molta importància o no parem atenció a aquestes persones que, des de la discreció han defensat les arrels i la personalitat d'un poble, no deixant que es trepitgés ni es perdés la seva raó de ser. Per tots aquells que van lluitar, que lluiten i que lluitaran en un futur, hem de tenir present que nosaltres, avui en dia, encara ens podem definir com el que som i d'on venim.
1 comentari:
Realment és trist que a una persona que ha fet tant se li doni tant poc ressò. He d'admetre que a mi se'm va passar per alt.
Lamentablement avui en dia no donen importància als que han dedicat la vida com és l'exemple, de treballar per defensar la seva llengua. Però en canvi a altres professions com actors es passaran mesos recordant els seus treballs. Amb això no vull dir que la professió d'actor no valgui la pena, però no crec que s'hagi de valorar tan exageradament comparada amb altres que també es mereixen ser reconegudes.
Publica un comentari a l'entrada