Llibre de les bèsties, Ramon Llull

Per encetar aquest bloc, he escollit una obra d'uns dels grans escriptors de la literatura catalana com és Ramon Llull.

A partir d'avui i durant successius dies, resseguirem amb algunes pinzellades les obres de diferents autors i analitzarem breument algunes de les seves obres. D'aquesta manera també podrem observar més detingudament l'evolució que ha patit la llengua catalana.

Aviso per endavant que no esteu en mans d'una experta, però espero que us pugui arribar a agradar.

Així doncs, donarem pas a aquesta anàlisi tal com Comença lo setè llibre, qui és de les bísties.

Can Fèlix hac pres comiat del filosof, ell anava per una vall plena d'arbres e de fontanes. A l'eixida de la vall, ell encontrà dos hòmens qui havien grans barbes e grans cabells, e eren pobrament vestits. Fèlix saludà aquells dos hòmens, e ells saludaren Fèlix.

-Bells senyors- dix Fèlix-, vosaltres, d'on venits? ni de qual orde sóts? Car, segons vostros vestiments, semblança havets que siats d'algun orde.

-(...) En aquella plana ha gran ajustament de bèsties salvatges que volen elegir rei. Nosaltres som apellats de l'Orde dels apòstols, e nostres vestiments e nostra pobretat signifiquen lo capteniment en què los apòstols eren dementre vivien en est món.

-(...)Bell senyor Déus, plàcia a vós que en breu venga temps en qui es complesca la santa vida que és significada en la figura de la vida d'aquests hòmens.

Aprés aquestes paraules, Fèlix comanà a Déu los sants hòmens, e anà en aquell lloc on les bèsties volien elegir rei.

Bé, així és com comença el Llibre de les bèsties. És una obra que el seu autor va incloure dins el Llibre de les meravelles o Fèlix tot i l'autonomia de la qual es revesteix. Tal com veiem al principi del capítol, Fèlix és l'encarregat "d'aixecar el taló" i de convidar el lector a incerir-se en el que serà un relat protagonitzat per animals amb una moralitat final.

Aquesta moralitat i l'obra global estan dirigides als prínceps i futurs reis per tal que aprenguin a ser bons governants. A més a més, l'obra porta afegits uns personatges caracteritzats per ser animals, cadascun dels quals té un tret determinat que esdevindrà una posició o funció en l'ordre de poder: Na Renard (la guineu) per exemple, gaudeix d'una gran astúcia que la portarà a un final tràgic. En contraposició hi hauria el Cavall, més transparent, humil i de bona voluntat.

Podríem desgranar un a un tots els personatges que hi intervenen, però el més important és copsar la idea que es tracta d'una obra sobre el poder i sobre quines accions, o no, s'han de seguir per convertir-se en un bon príncep o governant.

Deixant de banda el sentit de l'obra de Ramon Llull, només caldria remarcar en quina fase es troba la llengua catalana en aquest moment. Només a tall d'exemple, he seleccionat algunes paraules com l'article lo, ara el; qui, que; bísties, bèsties; can, quan; hac, hagué; e, i; hòmens, homes; eren, que en aquest context podríem traduir-ho com anaven; bells senyors, una expressió pròpia de la fraseologia trobadoresca o dix, digué, entre d'altres.

Tal com hem vist, una de les primeres grans obres de la literatura catalana protagonitzada per animals no anava adreçada a un públic infantil, sinó que es dirigia a aquells futurs reis que haurien de governar. D'una manera planera amb l'ús d'aquests personatges, Ramon Llull va aconseguir confeccionar una obra encaminada a la moral i l'ètica del poble i del seu governant i a una ideologia que no deixés de banda els camins de Déu.

A poc a poc, anirem veient també com el català d'èpoques posteriors va evolucionant fins el que tenim avui en dia.